1. Elecció del text
2. L' expressió corporal, alhora de recitar
3. La mirada al públic ( feedback)
4. El to i veu que realitzem al recitar
5. La postura al recitar
6. La gesticulació
7. Els nervis ( si t'han traicionat o ni s' han notat)
8. L' entonació
Han hagut poemes de moltes menes, alguns llargs i complicats, d' altres interessants. Hi hagut gent que ha realitzat una recitació on ens hem sorprès, ja sigui per la seva gesticulació o entonació, ja que és una cosa que a la majoria ens costa al no estar acostumats.
Ha sigut una activita per a mi, de prova de foc, perquè era la primera vegada que feia una cosa així, però al resultat ha estat bo, ja que en aquesta vida hem d' haver fet de tot i no quedar-te buit. Per tant, m' ha costat, però m' alegro de haver realitzat.
El meu poema:
LES PARAULES VERITABLES NO SÓN FLORIDES
Les paraules veritables no són florides:
les paraules florides no són veritables.
El qui estima no es baralla:
el qui es baralla no estima.
El qui sap no és erudit:
el qui és erudit no sap.
El savi no guarda res per a ell mateix; i en canvi
com més gasta, més guanya;
com més dóna més té.
Perquè Tao, El Camí del Cel, és fer el bé
i mai no fer el mal;
i el savi segueix el Camí del Cel;
actua sense lluita:
el treball és pau.
De Lao Tse, del Tao-Teking
La música comença fluixa i lenta i segueix igual en la part del vídeo on s’explica que han d’abandonar el monstre. Quan s’arriba al final apareix un cotxe més gran, la música s’accelera, s’escolta més alta i més animada, com resaltant el cotxe nou que han comprat. Per altre banda, els colors a l'inici són apagats. També, hi ha moltes ombres. Però, al final es veu un cel que és resplendor donant llum i vida.
Aquest anunci és molt original i consegueix transmetre, ja que la història, a mi personalment consegueix transmetrem la tristesa del monstre, saben jugar amb els colors i les llums, per tal de resaltar el cotxe al final i el principi els sentiments del monstre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada