Tota senyal està destinada a la transmissió d’informació i adquireixen significat quan són utilitzades entre un emissor i un receptor. El llenguatge humà està format per senyals i serveix per a comunicar-se, però no és l’únic sistema que serveix per a comunicar-se, hi ha molts més en els animals, però, el llenguatge és allò que ens diferencia de la resta. Per mitjà d’una llengua, la humanitat té com a medi d’expressió i de comunicació, el llenguatge.
És aquest instrument el que ens permet l’expressió verbal d’un número de sensacions, situacions, idees, etc.
- Llenguatge i organització de l’entorn: Amb una llengua organitzem el nostre entorn i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció. La comunicació és possible gràcies a aquesta organització i a la reducció que fem del nostre entorn mitjançant el llenguatge. Amb el llenguatge reduïm i organitzem les percepcions de l’entorn.
- Llenguatge i pensament: El llenguatge és el qui fa possible que siguem capaços de pensar. No se sap si té la intel•ligència o el llenguatge la prioritat en el desenvolupament del pensament, però, sí sabem, que és impossible el llenguatge sense una intel·ligència. Els dos elements afavoreixen el desenvolupament humà. El llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament.
- Llenguatge i memòria: El llenguatge és el suport bàsic de la memòria, la nostre memòria individual conté diverses formes: olfactiva, tàctil, visual, etc. En la col•lectiva, es conserva mites, llegendes, històries i tradicions que s’han passat de manera oral o escrita de generació en generació dins d’una comunitat.
- Llenguatge i autoexpressió: No sempre que parlem transmetem informació a una altra persona, sinó que transmetem un discurs intern amb ell mateix o una expressió del pensament. El llenguatge resulta ser més que un instrument per a la comunicació, ja que ens permet l’autoexpressió o diàleg amb nosaltres mateixos.
- El medi més extens: Com diu l’apartat, el llenguatge és el medi de comunicació i d’expressió més extens que tenim els éssers humans, ja que tota expressió humana té la seva traducció en el llenguatge.
En definitiva, la definició del llenguatge seria que és el medi de comunicació més extens que tenim i és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el discurs.
La meva reflexió sobre aquest tema crec que és bàsica, ja que una persona està constituïda com a tal, gràcies al llenguatge que fa separar-nos de les bèsties. Tant per la nostre capacitat de reacció com la del pensament. Nosaltres pensem, actuem i parlem, però tot això es produeix a partir d’ un llenguatge o una llengua que fa entendre’ns en nosaltres mateixos i cap a la resta.
COMPÈTENCIA COMUNICATIVA
Les persones al llarg de la vida anem adquirint i desenvolupant una capacitat, amb el fet de saber qua parlem i quan callem, sobre què parlar, amb qui, a on i com. Des de la nostre infantesa anem adquirint coneixements, tant de gramàtica com de registres.
Aquesta compètencia comunicativa comprèn el que un parlant-oient ha de saber, per a comunicar-se d' una manera eficaç. Això, implica no només el domini d' una llengua, sinó, saber situar-se en el context comunicatiu de cada comunitat social, cultural o idiològica.
Tenim dos sistemes: els primaris, els qual es produeixen en una situació de comunicació quotidiana. Mentre que, els secundaris es produeixen en un context més elaborat i complex.
Hi ha quatre components de compètencia comunicativa:
1. Compètencia lingüística/gramatical
2. Compètencia sociolingüística
3. Compètencia discursiva
4. Compètencia estratègica
Des del meu punt de vista personal, la llengua i el context són important, ja que no parlem d' una manera igual en la família, que amb una persona desconeguda. Els nostres registres són amplis i per això hem de dominar la llengua, per tal de poder adequar-la en les nostres situacions.
HABILITATS LINGÜÍSTIQUES
LLEGIR; És el procés, a través del qual comprenem un text escrit. No hi pot haver lectura si no hi ha comprensió. LLEGIR = COMPRENDRE.
ESCIURE; És el procés, en el qual es produeix un text escrit significatiu, és un procés complet de producció, on es tenen en compte aspectes com: comprendre, aspectes formals (cal·ligrafia, so-grafia,etc), aspectes lingüístics ( sintaxis, morfologia,etc) i aspectes discursos ( característiques d' un text, correcció, adequació,etc).
PARLAR; És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge, articulant de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació.
ESCOLTAR; És comprendre un missatge a partir d' un procés cognitiu de construcció de significat i de interpretació d' un missatge pronunciat oralment. Saber escoltar, es tenir condicions com: tenir un paper actiu, un respecte l' emissor o descobrir les idees del missatge, etc.
En definitica, sense aquestes 4 habilitats, les persones humanes no podriem comunicar-nos, ja que personalment crec que són relacionades entre si. No puc parlar sense saber escriure, no puc escriure sense saber llegir. Gràcies, aquests 4 elements les persones tenim situacions comunicatives, encara que a vegades hauríem de perfeccionar més les habilitats.
COMPÈTENCIA COMUNICATIVA
Les persones al llarg de la vida anem adquirint i desenvolupant una capacitat, amb el fet de saber qua parlem i quan callem, sobre què parlar, amb qui, a on i com. Des de la nostre infantesa anem adquirint coneixements, tant de gramàtica com de registres.
Aquesta compètencia comunicativa comprèn el que un parlant-oient ha de saber, per a comunicar-se d' una manera eficaç. Això, implica no només el domini d' una llengua, sinó, saber situar-se en el context comunicatiu de cada comunitat social, cultural o idiològica.
Tenim dos sistemes: els primaris, els qual es produeixen en una situació de comunicació quotidiana. Mentre que, els secundaris es produeixen en un context més elaborat i complex.
Hi ha quatre components de compètencia comunicativa:
1. Compètencia lingüística/gramatical
2. Compètencia sociolingüística
3. Compètencia discursiva
4. Compètencia estratègica
Des del meu punt de vista personal, la llengua i el context són important, ja que no parlem d' una manera igual en la família, que amb una persona desconeguda. Els nostres registres són amplis i per això hem de dominar la llengua, per tal de poder adequar-la en les nostres situacions.
HABILITATS LINGÜÍSTIQUES
| | RECEPTIU | PRODUCTIU |
| ORAL | Escoltar | Parlar |
| ESCRITA | Llegir | Escriure |
LLEGIR; És el procés, a través del qual comprenem un text escrit. No hi pot haver lectura si no hi ha comprensió. LLEGIR = COMPRENDRE.
ESCIURE; És el procés, en el qual es produeix un text escrit significatiu, és un procés complet de producció, on es tenen en compte aspectes com: comprendre, aspectes formals (cal·ligrafia, so-grafia,etc), aspectes lingüístics ( sintaxis, morfologia,etc) i aspectes discursos ( característiques d' un text, correcció, adequació,etc).
PARLAR; És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge, articulant de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació.
ESCOLTAR; És comprendre un missatge a partir d' un procés cognitiu de construcció de significat i de interpretació d' un missatge pronunciat oralment. Saber escoltar, es tenir condicions com: tenir un paper actiu, un respecte l' emissor o descobrir les idees del missatge, etc.
En definitica, sense aquestes 4 habilitats, les persones humanes no podriem comunicar-nos, ja que personalment crec que són relacionades entre si. No puc parlar sense saber escriure, no puc escriure sense saber llegir. Gràcies, aquests 4 elements les persones tenim situacions comunicatives, encara que a vegades hauríem de perfeccionar més les habilitats.
